El Pantanal: un tresor biològic
El Pantanal és una de les joies naturals més grans i menys conegudes del planeta. Amb una extensió d’uns 200.000 km², és la zona humida continental més gran del món, i s’estén principalment pel Brasil, però també penetra a Bolívia i el Paraguai. Aquest immens mosaic d’aiguamolls, rius, llacunes temporals i pastures inunda cada any durant la temporada de pluges, creant un escenari dinàmic que afavoreix una biodiversitat excepcional.
El que fa del Pantanal un tresor biològic no és només la seva mida, sinó la concentració d’espècies que hi conviuen. S’hi han identificat més de 650 espècies d’ocells, 120 de mamífers, 250 de peixos i 90 de rèptils, moltes d’elles difícils de veure en altres regions de Sud-amèrica. És, per exemple, un dels millors llocs del món per observar el jaguar en llibertat, i un paradís per als amants de les aus, amb icones com l’arara blau (Anodorhynchus hyacinthinus) o el majestuós jabirú (Jabiru mycteria), conegut localment com a tuiuiú.
Durant la meva estada, em vaig centrar en la part nord del Pantanal, una de les zones més accessibles però també més salvatges d’aquesta immensa regió. L’eix vertebrador d’aquesta àrea és la mítica Transpantaneira, una pista de terra que creua prop de 150 ponts i travessa una successió d’ecosistemes rics en vida. Aquí, la interacció constant entre l’aigua i la terra crea hàbitats únics on es poden observar grans concentracions d’animals.
El nord del Pantanal és un laboratori viu de biodiversitat i, alhora, un territori fràgil, amenaçat pels incendis i per les activitats humanes. Conèixer-lo de prop és entendre per què cal protegir-lo.
